Poesia (Segona sessió)

Avui he hagut de recitar el meu poema amb la resta dels meus companys.

Aquí us deixo el poema que vaig recitar:

ECO (Joan Brossa)

-Explica’m, tú, què és el sol. -El sol.

Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

-I aquesta taula? I aquest balancí?

I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?

Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí l’última forma de la saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Rua de llibres (1980)

Com podeu veure aquest és un dels poemes més importants i famosos de Joan Brossa i el vaig escollir perquè té un vocabulari molt enriquit i senzill, per a mi va ser molt fàcil aprendre-ho ja que aquest poema el vaig escollir per llegir-ho a la classe de seminari. 

Des el meu punt de vista, crec que ho vaig fer bé, no s'hem va oblidar cap vers i el volum, la mirada, la velocitat, van estar prou bé. Si que vull dir que la articulació d'alguns paraules com la "ll" de lluna vaig fallar però en general tot va anar molt bé.

Aquesta experiència ha estat molt gratificant i he pogut experimentar una altra forma de comunicació encara que el poema no hagi estat redactat per mi.