Estructura del discurs

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA'N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

Avui a classe de COED hem tractat el tema del discurs,

L'estructura del discurs ha de tenir una introducció, un desenvolupament i una conclusió. Cadascun d'aquests apartats val un tant per cent, és a dir, que cadascun d'aquests apartats ha d'ocupar un determinat fragment. La introducció ha d'ocupar un 10% del treball, el desenvolupament ha d'ocupar un 80% i la conclusió ha d'ocupar un 10%.

La introducció serveix per presentar el tema i els objectius del treball, si la introducció esta ben feta, el treball comença bé i tot el que comença bé, ja està mig acabat. Podem fer una introducció, introduint el tema per una anècdota, a arrel d'una afirmació, a través de noticies, etc.

 El desenvolupament, és on es transmeten les informacions en un cert orde lògic. Podem fer dos tipus de desenvolupament: un desenvolupament on parlem al públic per informar o per convèncer.

La conclusió, és on es fa una síntesi final de tot el treball sencer, i a més a més serveix per tancar el treball. A més de remarcar els conceptes claus i de repetir la informació essencial perquè les persones acabin d'entendre l'objectiu del treball.

Des del meu punt de vista, haig de dir que encara que la introducció i la conclusió ocupi un 10 % del treball, són els apartats més importants del treball ja que si comences bé captes l'atenció del públic i si comences malament tot el treball se'n va en orris.

En el desenvolupament, en canvi, l'entonació de l'orador és molt important, atès que, en aquest apartat de la exposició o del treball és on es troba un munt d'informació i on el públic desconnecta. Perquè l'atenció del públic no es perdi, l'orador ha d'utilitzar l’humor, anècdotes, exemples, vivències,vídeos,etc.

Aquesta estructura i aquestes aportacions seran molt essencials per fer el treball d’identitat i territori.

Gràcies a aquestes aportacions, les persones que encara no havien fet el treball d'identitat i territori van adquirir més informació i més estris per que pugessin fer el seu treball sense tantes errades com vam tenir nosaltres, pel fet de ser les primeres.