En aquesta setmana farem una sessió de practiques amb activitats molt
diverses. El primer dia el que vam fer és assistir a una conferència de Jaume
Cela i tot seguit vam anar d’excursió d’orientació al Baixador de Vallvidrera. Ara us explicaré les dues activitats.
Conferència de Jaume Cela:
Vam anar a l’auditori de la universitat i vam escoltar la conferencia d’aquest
home.
Jaume Cela va estudiar a la UAB de Bellaterra i ara treballa amb la Rosa
Sensat. Ha escrit més de 60 llibres d’educació i porta més de 45 anys en el món
educatiu i ara segueix treballant.
Disseny de l’escola:
Hem de ser conscients de que
treballarem amb nens, que viuran al segle XXII I no podem saber com serà el
futur. Els Mestres som els gestors de la incertesa, encara que vivim en un món
envoltat de tecnologia, també tenim un munt d’incògnites. Actualment, vivim en
una societat accelerada, les tecnologies ens sotmeten a accelerar i a estar
sempre en contacte.
Mai hem tingut pressió a l’educació com ara, a causa de l’acceleració. Allò
que jo vull aconseguir i que jo finalment acabo aconseguint. L’escola i la família
són institucions que acullen als nens perquè arribin a ser autònoms mostrant-li
el seu camí.
Avanç tenia molt clar el que era bo i el que era dolent, però ara hi ha una
gran pluralitat entre lo que diu l’escola, la família i l’església.
L’escola és una institució que ha de tenir un currículum de l’edat obligatòria
i en un futur s’hauria de posar. El currículum a de tenir:
·El plurilingüisme.
· El consum amb criteri.
· Presentació del medi.
·L’ús de les noves
tecnologies. (la tecnologia ens fa canviar la mirada del món).
Nosaltres hem d’acollir l’alumne, hem de mostrar el món, però tot el món,
no només lo que ens agrada, i hem d’acompanyar al nen. Qui educa ha de orientar
a l’alumne perquè aquest triï (orientat a la societat).
4 reptes per les escoles d’avui:
1
1. Deixar
que les criatures siguin criatures: (no hem de tractar-los com si fossin adults,
hem d’aprendre a donar-li lo que necessiten i lo que necessiten es jugar molt).
“El nen estressa, però no s’estressa”.
2 2. Un currículum
que sigui rellevant: (la nostra feina és ajudar al nen amb autonomia i introduir
per altre banda la responsabilitat).Els equips docents haurem de donar resposta
a:
·
Què és lo que hem d’ensenyar?
·
Quina relació a de tenir el present amb la tradició?
·El currículum, de quina manera ens
pot ajudar a combatre la injustícia social?
-
Un currículum
que tingui esperances de futur, un currículum que entengui que l’alumne és un conflicte
social.
3 3. Centres
el més inclusius possibles: (els nens han de acomodar-se a l’escola i si l’escola
no acull al nen amb problemàtiques poden fracassar, la lògica de l’execlució ha
de sortir de l’escola, ja que, tots els nens són una peça única i tot això
passa per la via emocional, si no té confort en l’escola no aprendran amb fluïdesa).
“No hem de malmetre l’autoestima de l’alumne”.
4 4. Donar
sentit a allò que fem: (el nen a de seguir-nos, el nen té uns interessos i els mestres
han de guiar-los, han de donar-los reptes).Podem donar reptes perquè els nens
investiguin, experimentin i puguin superar-los. Els mestres han de fer i proporcionar
activitats interesants, no només estar amb els llibres de text, i a partir de l’observació
fer canvis de l’ensenyament.
“El temps escolar és un temps de convivència”
La conferencia va acabar amb preguntes dels
alumnes i tot seguit ens vam anar a fer una activitat amb la Dolors ( la mestre
de E.F).
Travessa d’orientació: Baixador de Vallvidrera
Vam haver d’utilitzar
aquest mapa per fer les activitats que ens van proposar. Les activitats eren d’orientació
hi havíem de passar per tots els llocs que ens deien.
Mapa de Vallvidrera |
Una vegada finalitzada
aquesta activitat vam marxar cap a casa.
La primera activitat que vam fer, ( la conferencia den Jaume Cela) va ser molt enriquidora, atès que, gràcies a aquesta conferencia hem pogut saber un seguit d'informacions que nosaltres com a futurs mestres ens servirà.
Per altre banda podem dir que l'excursió que vam fer al Baixador de Vallvidrera, va ser molt bona, ja que, vam poder superar-nos a nosaltres mateixos i vam poder veure que erem caparrassos de fer un recorregut de més de quatre hores sense desistir encara que ens perdéssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada